“FIN DE CICLO”? SEGUR?

Alexis, Xavi i Cesc fan possible el triomf blaugrana davant d’un gran Reial Madrid

Un altre triomf blaugrana al estadi Santiago Bernabéu davant d’un teòricament superior equip blanc, que una vegada més ha estat incapaç de parar la màquina blaugrana.

Tot va començar de cara pels de Mourinho, obrint el marcador amb un gol molt matiner, per mitjà de Benzema al segon 28 de partit, que va suposar una galleda d’aigua freda pels blaugranes, ja que havia estat causat per un error de Víctor Valdés.

El partit va continuar, i es pensava que el gol afectaria més al conjunt blaugrana, però aquests van continuar fent els seu joc, i de mica en mica el Barça va anar creant ocasions, fins que al minut 30, amb una gran jugada de Leo Messi, regatejant-se a tots els jugadors madrilenys i després fent una gran passada a Alexis Sánchez, que el xilè va rematar ajustant molt la pilota al pal fent que el porter blanc fos incapaç de parar.

El segon temps va començar, i el FCBarcelona va continuar fent els seu joc de toc tant característic de la masia; pel que fa el Madrid va fer honor al seu club i també va voler jugar a futbol, no com altres vegades. Però al minut 52, Xavi Hernàndez va rematar una pilota que venia d’un mal refús defensiu, que Marcelo va desviar i va fer que el seu porter no pogués veure bé la trajectòria i la pilota entrés a la xarxa a càmera lenta. Aquest gol va provocar l’eufòria blaugrana, que veia com s’avançaven al marcador encara que haguessin començat perdent des de el primer minut.

Van anar passant els minuts, i l’ambient es va anar calentant per part dels dos equips, Pepe va protagonitzar alguna jugada amb les seves patades ja més que conegudes, i aquest cop Leo Messi també va protagonitzar una jugada polèmica, quan els merengues demanaven la segona targeta groga al argentí per haver comés una falta sobre un jugador blanc que l’àrbitre no va castigar amb targeta. Però es que si mirem el criteri que va impartir l’àrbitre del partit pel que fa a les targetes podem veure que no ho tenia massa clar, ja que va amonestar amb groga jugades menys dures, i va deixar sense amonestar a jugades més mereixedores d’aquestes.

Mentre aquest ambient de faltes intentava regnar el partit, Cesc Fàbregas va fer el 3 a 0 definitiu al minut 65, amb una centrada de Dani Alves que va acabar al fons de la xarxa de Casillas.

Els minuts es van anar esgotant al Bernabéu, fins que l’àrbitre al minut 94 va xiular el final, i el futbol va poder viure una altra victòria blaugrana davant dels blancs que afirma que aquest final de cicle que es parla a la caverna mediàtica haurà d’esperar.

PERQUÈ HI HA COSES QUE NO CANVIEN

El FC Barcelona guanya devant del Madrid la Supercopa d’Espanya per 3-2, amb gols d’Iniesta, Ronaldo, Benzema i doblet de Messi.

Onze de la nit, Camp Nou, tornada de la Supercopa d’Espanya entre el Barça i el Madrid. Molta tensió. Molta motivació. Un 2-2 a l’anada al Bernabéu. Debut de Cesc Fàbregas. Un Madrid amb moltes ganes de demostrar que poden amb els de Guardiola. Un Barça  pitjor físicament que el Reial Madrid. Tots aquests al·licients feien que els blaugranes necessitesin el públic per guanyar aquesta copa.

 Però desgraciadament els protagonistes d’ahir no van ser els jugadors blaugranes, ni tampoc els jugadors blancs. El protagonista principal va ser, un cop més, José Mourinho, l’entrenador galàctic, que va protagonitzar una escena lamentable. Casi al final del partit, Marcelo va fer una entrada duríssima a Cesc Fàbregas que l’àrbitre va castigar amb targeta vermella directa, però abans  de que l’àrbitre pogués posar ordre, va haver-hi una pica-baralla entre els jugadors del Reial Madrid i els del FC Barcelona, i mentre que això passava, Mourinho va entrar en escena i es va acostar per darrere de Tito Vilanova, el segon entrenador del Barça, i li va posar el dit a l’ull. És un fer molt lamentable per part del tècnic portugués, i mira que havia fet declaracions en contra del Barça i dient tonteries, però aquesta vegada s’ha passat, ha embrutat el nom del equip que dirigeix, un club que és molt gran i que és un gran rival per a qualsevol. I no crec que el club madrileny es mereixi aquesta vergonya d’entrenador i esperem que aquesta acció tingui una amonestació per part dels organitzadors de la Copa, prequè sempre es busca “fair play”, s’hauria de fer alguna cosa amb Mourinho.

 Perquè a més a més, “l’espectacle” no acaba aquí, quan, extranyament Mou va sortir a la roda de prensa del post-partit i li van preguntar exactament per aquesta acció, el portugués va menysprear a Tito Vilanova dient que no sabia qui era i que el quart àrbitre i la televisió ja sabrien el que haurien de fer.

 Després de Mou, va aparèixer Pep Guardiola per fer la seva roda de prensa, i quan li van preguntar per l’acció vergonyosa i de nen petit que va fer Mourinho va dir que les imatges ja parlaven soles, i si, és totalment cert, perquè una imatge val més que mil paraules, i aquí està la proba, i no és necessari donar-li aquest joc a Mou, perquè realment és el que ell volia, preferia que es parlés d’ell abans que dels seus jugadors i del títol que ha guanyat el Barça, però es que fent això també fa que no es parli dels dos grans partits que van fer els seus jugadors, perquè una cosa és el que fa el entrenador, però aquest cop, el Madrid ha donat la cara davant del Barça en el camp, encara que el seu tècnic sembla que els hi intenti treure el protagonisme ja que protagonitza accións com les d’ahir.

 I pel que fa declaracions, m’agradaria destacar la de Xavi Hernández, que ahir va exercir de capità: “És lamentable l’imatge del Reial Madrid”, perquè té tota la raó, perquè no quedar-se a veure com el Barça aixeca la Copa és, com diu el portugués, d’equip petit. Però el que a mi em sap greu és en que s’ha convertit el Madrid des de l’arribada de Mou al equip; jugadors com Iker Casillas o Xavi Alonso que mai han sighut persones que els hi ha agradat queixar-se dels àrbitres, ara són els primers que segueixen l’exemple del seu mentor, i per desgràcia fan que el gran equip que és el Madrid i que té una gran història darrere quedi eclipsat per seguit el mal exemple.

Per això, vull felicitar al FC Barcelona, per no caure en els paranys que l’entrenador madrileny els hi ha posat. Vull felicitar-los perquè com diu Guardiola: “Tinc uns jugadors que són modèlics” i que no es baixen al nivell dels jugadors blancs. Vull felicitar a la directiva per haver confiat amb en Pep Guardiola. Vull felicitar el Barça per haver guanyat el primer títol de la temporada. I sobretot, vull felcitar els jugadors del Barça per fer-nos disfrutar a tots amb el seu joc, perquè realment és el perquè de l’existència del futbol, perquè els aficionats deixin de banda les seves preocupacions per una estona i disfrutin veient l’esport que els hi agrada. Per aquestes raons i moltes més: FELICITATS BARÇA!

A MIG GAS

Un empat en el primer clàssic de la temporada que deixa moments polèmics

Aquest diumenge passat Madrid i Barça es van enfrontar al Bernabéu en l’anada de la Supercopa d’Espanya. Va ser un partit una mica estrany si es mira la passada temporada ja que Mourinho va canviar la tàctica dels últims partits disputats amb l’etern rival i va sortir més a l’ofensiva, mentre que el Barça no arribava en el moment de forma més optim, ja que Guardiola va preferir donar més vacances als seus jugadors perquè així arribessin més frescos a la temporada, encara que això suposés arribar amb pitjor forma que el seu rival a la Supercopa. Va deixar a la banqueta a jugador titulars com Xavi, Piqué o Busquets i van entrar en el onze titular el nouvingut Alexis Sánchez, que va fer una gran actuació en el seu debut com a blaugrana.

 L’equip blanc va sortir més fort que els blaugranes i en els primers minuts, Benzema ja va abissar amb un xut a porta. Passaven els minuts i qui portava el ritme del partit era el Reial Madrid, al contrari que l’any passat, el Barça no aconseguia posar-se en el partit i no arribaven a la porteria de Casillas. Mentre que Víctor Valdés anava salvant el seu equip, Guardiola no li agradava gens com veia al seu equip al terreny de joc encara que era conscient que el seu equip no estava en forma. Però va haver-hi una jugada que Valdés no va ser capaç de parar, quan Benzema li va fer el passe de la mort a Özil que va definir sense problemes, donat avantatge al marcador al seu equip.

 Van anar passant els minuts i el Barça no arribava a la porteria del capità blanc, fins que en el moment en el que el Barça estava pitjor, en una jugada que semblava que acabaria en res, David Villa es va treure un xut amb un efecte impressionant que va deixar sense opcions a Casillas. Semblava que el FC Barcelona començava a assemblar-se al de la temporada passada, i en els minuts de descompte de la primera part Lionel Messi va marcar el gol que posava el seu equip al capdavant del marcador.

 La segona part va començar bé per l’equip de Guardiola que començava a tenir la posició de pilota, però en una jugada del Reial Madrid, Xavi Alonso va enviar la pilota dintre de la xarxa que defensava Víctor Valdés. Des de aquell gol, els blaugranes no es van trobar còmodes amb la pilota. No va canviar massa l’escena quan Guardiola va fer entrar a Xavi Hernández i a Gerard Piqué per Thiago i Adriano. Al final el FC Barcelona va aconseguir un empat que tenia sabor de victòria, ja que havien anat durant tot el partit a mig gas, i en canvi al Madrid aquest empat tenia gust a derrota. A més a més, va haver dos penaltis no pitats, un per cada en equip. El porter blaugrana li va fer a Cristiano Ronaldo i Marcelo li va fer a Pedro, però cap de les dues opcions van ser amonestades per l’àrbitre del partit.

CIUTADANS DE CATALUNYA, JA EL TENIM AQUÍ

Ha costat, però Cesc Fàbregas és jugador del FCBarcelona a falta d’un e-mail

Sembla mentida però el dia ha arribat, podem casi confirmar que la temporada 2011-2012 Cesc Fàbregas vestirà la samarreta del FCBarcelona, l’equip dels seus somnis i el club que l’ha format des de que era petit.

 Finalment els esforços del club blaugrana han donat el resultat que els aficionats i el propi jugador esperaven, Fàbregas torna a casa després de 8 anys al club londinenc. Diem que casi ho podem confirmar perquè l’Arsenal encara no ho ha enunciat públicament però els futurs companys del casi 4 del Barça, com són Carles Puyol i Gerard Piqué, han mostrat la seva alegria a través de la xarxa social twitter on han donat la benvinguda al seu amic. Aquest fet no ha agradat gens al club de Londres que ha decidit retrasar l’OK perquè el seu capità formi part de la plantilla blaugrana.

 Al seu antic club, el fitxatge de la seva estrella ha deixat una mica de mal de gust de boca, ja que no han aconseguit els 60 milions que demanaven al principi i que Sandro Rosell no estava disposat a pagar per cap jugador. Finalment, gràcies al jugador que ha renunciat a 5 milions (un per cada temporada al club) el seu ex-equip ha acceptat el traspàs per 29 milions fixes més 6 en variables arribant a la xifra dels 40 milions d’euros, que era la xifra màxima que el Barça estava disposat a pagar ja que el fitxatge de Cesc era important pel Barça però no indispensable, més veient que en aquesta pre-temporada s’ha pogut veure que tindria un jugador que el podria substituir i no deixaria a ningú indiferent, ja que Thiago Alcàntara ha demostrat aquestes ultimes setmanes que és un crack i que per molt jove que sigui pot ocupar un rol molt important a l’equip.

S’ACABA EL CULEBRÓ CESC?

Aquest estiu torna el conflicte, vindrà finalment Cesc al Barça o seguirà sota les ordres de Arsène Wenger

Cesc Fàbregas finalment vindrà al Barça? És una pregunta que a molts els hi agradaria saber la resposta i que pocs la tenen, ni el FCBarcelona, ni Wenger, ni el propi jugador. La última paraula la té el club londinenc que no vol dir adéu a la seva gran estrella, van aconseguir retenir-lo un any més però aquest any el jugador català ha deixat les coses més clares que l’any passat, fins el punt de posar a la venda la seva casa de Londres, aquest és un petit gest que demostra, per si algú encara en té dubtes, que Fàbregas vol vestir de blaugrana la pròxima temporada.

 Ahir el català va agafar un vol direcció a Londres per estar a la presentació del equip però a partir d’aquí quedarà desvinculat del equip fins que el seu traspàs al club dels seus somnis no es faci realitat, és l’acord que va arribar amb el seu actual entrenador. I per tant no entrenarà més amb els seus actuals companys i la afició gunner s’haurà de despedir d’ell ja que, per suposat, tampoc jugarà cap amistós que farà l’Arsenal a Malàisia i Xina.

Per tant, el fitxatge de Cesc Fàbregas pel Barça sembla imminent ja que club i jugador estan més que d’acord que la temporada que ve formi part de la plantilla del millor equip del món. Només falta que els 38’5 milions que ha ofert la directiva blaugrana siguin bastants perquè el somni del jugador es faci realitat, ja que el president del Barça, Sandro Rosell, ha deixat clar que no arribarà a la xifra dels 40 milions.

 Per l’altre part, està el Reial Madrid que ha ofert 50 milions al jugador perquè fitxi per el club galàctic encara que estigui més que clar que Fàbregas no fitxarà per el club blanc, ja que el seu somni és triomfar a la ciutat de Barcelona i que no li importa els diners que l’equip de Mourinho li pugui oferir, Cesc sempre ha tingut el cor blaugrana i sempre el tindrà.

COMENÇA L’AVENTURA AMERICANA PER RICKY RUBIO

Ahir Ricky es va dirigir al aeroport per anar a la ciutat que el llançarà a la NBA.

Ricky Rubio va anunciar el passat divendres 17 de Juny a una roda de premsa al Palau blaugrana que deixava el seu actual equip, el Regal Barça, per anar a la lliga americana a la franquícia dels Minnesota Timberwolves, que dos anys abans va obtenir els drets del jugador a la NBA. Al jugador se’l veia molt il·lusionat amb la idea de donar el salt a la millor lliga del món, i quan se li va preguntar sobre el tema, deia que era un somni fet realitat, que encara no s’ho podia creure, totes les emocions que tenia en aquell moment eren indescriptibles, se’l veia com un nen amb una joguina nova, content i amb una brillantor especial als ulls. A la roda de premsa hi van assistir varis jugadors de la plantilla del Barça que van anar a donar recolzament al seu amic i company Ricky, aquests van ser: Joan Carles Navarro, Joe Ingles, Roger Grimau, Victor Sada i Jaka Lakovic.

 Després d’un llarg viatge, el jove jugador va arribar a Minnesota on alguns aficionats el van anar a rebre al aeroport, Ricky va dir mitjançant la seva compte de twitter: @rickyrubio9Acabo de llegar al hotel. Un viaje largo pero muy entusiasmado de estar aqui. Que recepcion en el aeropuerto, increible. Ahora a descansar!

 Després d’arribar i atendre alguns mitjans de comunicació, Rubio va fer un petit entrenament en solitari per anar agafant familiaritat ja que els seus nous companys d’equip encara estan de vacances i tornaran aviat. Sobre el seu nou equip va comentar que són joves igual que ell, i que d’aquesta manera ell els podrà ajudar i ells el podràn ajudar a créixer com a jugador.

 El jove ex-jugador del Regal Barça i del Joventut ha emprés una nova aventura difícil, la qual molta gent pensa que no triomfarà però també n’hi ha molta que pensa tot el contrari, i que si realment no va bé l’haurà ajudat a créixer com a jugador i com a persona.

PREMI AL JOC BRUT

A la final de la Copa del Rei entre Barça i Madrid, es va premiar el joc brut per sobre del futbol.

Dimecres 20 d’abril del 2011, es jugava la final de la Copa del Rei entre els eterns rivals de la lliga BBVA, Barça – Madrid, i personalment crec que l’àrbitre va tenir una gran influència a l’hora de resoldre l’esdeveniment. Només feia falta veure com els jugadors del Madrid, quan Muñíz Fernández xiulava una falta encontra d’ells, anaven cap a ell i es queixaven de cada decisió arbitral; i tot això quina finalitat tenia? Doncs senzillament influenciar a l’àrbitre, que finalment va cedir, i va començar a xiular de manera dubtosa.

El FCBarcelona, mentrestant, intentava fer el seu joc o més ben dit intentava jugar a futbol, cosa que el Madrid intentava que no passes, perquè, siguem realistes, si el Barça hagués pogut fer el seu joc, la nit no hagués acabat d’aquesta manera, i això blaugranes i galàctics ho sabien molt bé. Per tant, els de Mou, van anar a la tàctica fàcil, destruir el futbol, empobrint un dels esdeveniments més importants de la temporada, futbolísticament parlant. Però el futbol és així, unes vegades es guanya i unes altres es perd, com va dir Gerard Piqué: darles la mano y que lo disfruten. El Barça ja pensa en el partit que tenen de lliga contra l’Osasuna, i el dia 27 d’abril, tindran una altra oportunitat per demostrar com realment juga el FCBarcelona davant del etern rival.

Només hem queda comentar, els gestos innecessaris que va fer el jugador del Madrid, Pepe, quan Cristiano Ronaldo va marcar. Aquests mateixos gestos, va fer Giovanni Silva, jugador del FCBarcelona del 1994, i li van caure dos partits de sanció, mentre que Pepe no se’l sancionarà. Simplement era una dada que volia comentar.

COMENÇA L’EMOCIÓ

Quatre clàssics en molt poc temps, qui sortirà vençut i qui com a triomfador? Això s’haurà de respondre el dia 3 de maig, en l’últim partit d’aquesta marató.

Aquesta nit a Madrid, començarà la marató de clàssics que tot culé i galàctic està esperant des de que es va saber que en menys d’un més els equips més competitius i amb més polèmica al darrere s’enfrontarien fins a quatre vegades amb poc temps.

És un fet que no s’ha produït mai en tota l’historia del futbol i que per tant té més al·licients per ser un mes dels grans, recordat pels dos equips, perdin o guanyin.

A tot això es suma el debat de qui és el millor jugador del món, Messi o Cristiano? Cristiano o Messi? També hi ha una altre pregunta: Qui és millor entrenador, Mourinho o Guardiola? Realment ho pot decidir els quatre partits que vindran, o s’ha de mirar tota la temporada? Cadascú tindrà la seva opinió, però personalment, crec que no es correcte jutjar per aquests quatre partits, poden ajudar, això està clar, però també s’ha de premiar a la regularitat, i això ho fa una competició, la Lliga.

Totes aquestes preguntes es podran anar responent de mica en mica, i avui a les 22:00h, toca disfrutar dels millors partits que l’aficionat pot veure, no només per ser un clàssic sinó per el ambient que es crea i amb la sort que es podrà viure quatre cops! Visca el Barça, visca Catalunya i a per totes!

L’afició, un jugador imprescindible!

Aquesta nit es juga els quarts de final de la Champions a Barcelona, al Camp Nou, els blaugranes busquen encaminar l’eliminatòria per poder anar tranquils a la tornada al camp del Shajtar Donetsk, però com va avisar Guardiola, no serà un partit fàcil, ja que els russos no els hi posaran les coses fàcils.

Amb l’estrella del seu equip, Dmytro Cygrynskiy amb una petita lesió al turmell, els ucraïnesos ho tindran difícil, però amb el futbol mai se sap, tot pot passar, i pot ser inesperat, com el resultat del partit d’ahir entre el Inter i el Schalke 04. Quan l’àrbitre del partit va xiular el final no m’ho podia creure, un 2-5 a favor del Schalke 04 de Raúl? No era possible, i a més a més amb el ex-madrilista que feia anys que no passava de quarts de final amb el Reial Madrid, i en canvi amb el Shalke si? Eren masses preguntes que no tenien resposta en aquell moment, però pensant, me adonat que amb el futbol mai se sap, el favorit pot perdre contra el equip, a priori, més dèbil, així que aquesta nit culés, hem de ser el jugador numero 12!

BARÇA ON FIRE!

Ahir el Barça es jugava la classificació a quarts de final amb un Arsenal que tenia la eliminatòria a favor.

Dimarts dia 8 de Març a les 20:45, serà un moment que tot culé no podrà oblidar, ja que va veure a un Barça èpic.

El FCBarcelona, tenia la baixa dels seus dos centrals titulars, Puyol i Piqué, el primer per lesió i el segon per sanció, que van viure molt intensament el partit des de la grada (igual que el nen de darrere el Puyol); Guardiola per suplir aquestes baixes va alinear a Abidal i Sergio Busquets de centrals i Adriano i Alves de laterals.

Wenger per la seva part, va donar una “sorpresa” posant a Van Persie al onze inicial, quan en teoria en tenia per tres setmanes de baixa.

El partit va començar amb un Camp Nou ple a vesar i amb cinc mil aficionats gunners.

Els blaugranes tenien la pilota i creaven ocasions però no causaven grans problemes al jove porter polac Szczesny, ja que l’Arsenal tenia la defensa molt avançada i les línies moltes juntes.

Ja al minut 15, els anglesos van veure la primera targeta groga de la nit, va ser Koscielny per un falta sobre Pedro quan anava al contraatac. Al minut següent, Alves va tenir la ocasió de gol més clara fins al moment, en un xut de falta, que va acabar en la lesió del jove porter gunner, que al parar el xut es va fer mal al dit, i va ser canviat per Almunia al minut 18.

Després d’aquests minuts de joc parat, Pedro va tenir la següent ocasió, al minut 27, que després de recuperar-la, va fer un xut que Almunia va parar. El Barça tenia el control de la pilota però l’Arsenal intentava perdre el temps de manera descarada, ja que tenien la eliminatòria encarrilada per poder passar a quarts. Els anglesos no xutaven a porta, l’únic que feien era fer faltes per poder parar al FCBarcelona, fins que van veure la segona targeta groga, aquest cop va ser Sagna, per una falta sobre Iniesta en el minut 29. Però el Barça intentava continuar fent el seu joc, i Messi en va tenir dues, la primera al minut 30, però no es va decidir a xutar i va acabar en res; i als dos minuts, va provocar un penalti que l’àrbitre no va xiular.

Després d’aquestes dues ocasions del crack del Barça, Adriano en va tenir una altre al minut 35, quan semblava que anava a centrar, va fer una centrada-xut que va anar al pal.

L’Arsenal es veia impotent, i aquest cop va ser Van Persie qui va veure la targeta groga, per un cop a la cara de l’Alves de manera intencionada.

Però encara que els anglesos no anessin a l’atac i tingués les línies molt juntes, Leo Messi va aconseguir trobar un espai, al minut 3 del temps afegit, va fer el primer gol, que significava la classificació del Barça a quarts de final si el partit acabava així. En aquell moment, l’Arsenal va haver de canviar la tàctica que tenia fins ara, però l’àrbitre va xiular el final de la primera part.

La segona part va començar amb cap moviment a les banquetes per part de cap equip. Semblava que el partit continuava igual com havia acabat la primera, els de Guardiola atacant i intentant fer el segon i els de Wenger defensant-se i si veien que tenien algun contraatac el feien. Fins que en un corner en contra del Barça, Sergio Busquets va marcar en pròpia porta, i va suposar l’empat, que classificava l’Arsenal a quarts. Sense fer res, els anglesos anaven guanyant, però el FCBarcelona no va tirar mai la tovallola, i al minut 57, Villa va tenir una ocasió que Almunia va parar, però Alves en va tenir una altre al minut 60, que el porter gunner va tornar a parar. Però en una jugada anterior, Van Persie va veure la segona targeta groga, en una jugada estúpida, xutant la pilota quan l’àrbitre ja havia xiulat el fora de joc.

Quan semblava que els blaugranes estaven més impacients, va arribar el segon que significava l’empat en la classificació, per mitjà de Xavi, després de dos parets, va marcar, despertant a tot el Camp Nou. Però es que dos minuts més tard, Pedro va provocar un penalti, que Leo Messi va transformar en el 3-1 del marcador, que significava la remuntada somiada del FCBarcelona.

Després d’aquests gols tant importants, Wenger va fer dos canvis, fent entrar Arshavin per Rosicky i entrant Bedner per Cesc Fàbregues, que va sortir pitat del camp dels seus somnis. Aquesta canvis no van canviar massa el joc. El FCBarcelona en va tenir un altre, l’argentí del Barça va fer una gran jugada, però finalment Almunia, un cop més la va parar.

Guardiola, al minut 81, va fer un canvi, va entrar Afellay per David Villa. El marroquí del FCBarcelona, va tenir dos ocasions de gol, però no van acabar dintre dels tres pals. L’ultima ocasió dels blaugrana la va tenir Alves, al minut 86, que estava sol, i no es va decidir ni a xutar ni a centrar, i va sortir fora de porteria.

Però la ultima ocasió del partit la va tenir l’Arsenal, que va ser la seva primera arribada en tot el partit, però per sort Mascherano, va poder evitar que la pilota arribés als peus de Bedner.

Ja als últims minuts del partit, Guardiola va fer entrar a Keita per un Mascherano que va marxar coix i va sortir Maxwell per Adriano.

Van passar els últims minuts de partit, i l’àrbitre va xiular el final de partit, que significava que el FCBarcelona es classificava per quarts de final, deixant a un Arsenal pel camí, que no es va merèixer guanyar en cap moment, com va dir Guardiola: “Un equip no pot guanyar un partit si no ha fet més de tres pases seguits, i l’Arsenal no n’ha fet més de tres”. Esperem que ens toqui al Lyon a quarts de final, com va dir Abidal.